A més a més la inviabilitat del nostre model de desenvolupament és cada vegada més evident : no és possible el creixement continu en un planeta limitat.
Així les coses, la única estrategia que pareix viable a mitjà i llarg termini és el decreixement. No parlem d’un concepte en negatiu, seria similar a la situació que es dona quan es produeix el desbordament d’un riu : tot el món desitja que les aigües minven i tornen al seu llit.
És urgent que ens adonem de la necessitat de desprendre’ns d’aquest tipus de vida inviable, i quan més prompte ens fem conscients d’això, millor per a nosaltres i per al planeta.»
Xarrada a càrrec de Pepa Gisbert :
Professora de Biologia a l’IES Altaia, en Altea. Membre d’AEREN(Asociación para el Estudio de los Recursos Energéticos.www.crisisenergetica.org).
A més és membre de la «Red IRES», xarxa integrada en la «Red Iberoamericana de Colectivos Escolares que hacen Investigación desde sus Escuelas». És una xarxa que promou una educació que partint dels alumnes esté lligada al context i siga emancipadora.
Ha publicat comunicacions en congressos i diversos articles (revista El Ecologista, Investigación en la Escuela) sobre la problemàtica ambiental actual, el decreixement i el zenit del petroli.
Fuente: CGT Alacant
