La exigencia de democracia directa y participativa, junto al grito escuchado estos últimos meses “Que la crisis la paguen los ricos”, se enmarca en un largo proceso de luchas de los últimos años.

Las luchas contra EREs en el sector industrial, luchas que quedaron aisladas en cada empresa y que no consiguieron parar las reformas neoliberales diseñadas por todos los gobiernos y patronales, con el lastimoso beneplácito de los sindicatos institucionales.

El decretazo del mes de Mayo del 2010 con el recorte salarial y social a todos los empleados y empleadas de los servicios públicos, tuvo una respuesta contundente en la convocatoria de una Huelga en el mes de junio 2010 que llevó a salir a la calle a más de 80.000 trabajadores y trabajadoras de ese sector.

El 29S 2010 una Huelga General estatal contra la Reforma Laboral tuvo su incidencia en el sector industrial y servicios, a pesar del intento criminalizador del Conseller Saura.

El 27E del 2011 otra Huelga se convocó en el Principado, en esta ocasión de la mano del sindicalismo alternativo y los movimientos sociales de perfil anticapitalista para expresar el rechazo a la Reforma Laboral y de las Pensiones suscrita por la CEOE, Zapatero, CC.OO. y UGT. Mas de 9.000 personas nos manifestamos por el centro de Barcelona.

El 14 de Marzo una gran manifestación mostró el grado de malestar social contra los recortes en salud, sumándose a las luchas de enseñanza en defensa de la escuela pública y de calidad.

El 14 de Mayo una manifestación más numerosa que la anterior indicaba el nivel de rechazo ciudadano a las políticas neoliberales del gobierno de CiU. La movilización continuaba “in crescendo”.

Desde el mes de abril progresivamente todos los sectores dependientes de gestión pública : Administración, Enseñanza y Sanidad han estado reivindicando sus derechos y luchando por mantener dignificado el servicio a la población, servicios públicos que los dirigentes políticos en lugar de defenderlos se han propuesto eliminarlos, intentando imponer el sentimiento y pensamiento : “mejor privatizado” poniendo en manos privadas, propias o de sus amigos, el negocio.

La continuada lucha del sector sanitario en estos meses del verano donde los recortes en urgencias y servicios básicos han sido evidentes, son el ejemplo claro de cómo quieren gestionar los servicios que la ciudadanía debe recibir a cambio de los impuestos que pagamos. Es evidente y queda claro que el Conseller Boi Ruiz, antiguo presidente de la patronal del sector privado, tiene claro como trasladar a sus amigos de la patronal la gestión de la sanidad.

La ciudadanía que rechaza esta manera de actuar, se ha movilizado contra estas medidas a través de un movimiento libre, abierto, autogestionario y de acción directa en cuanto ha sido necesario, como para evitar los desahucios de viviendas. Un movimiento que en la defensa de derechos y servicios públicos que como ciudadanos tenemos, coincide con las reivindicaciones que desde el sindicalismo no claudicante y por tanto combativo practicamos en CGT.

El movimiento ciudadano surgido desde el 15-M mantenido desde el movimiento vecinal que le da apoyo, con la libertad de acción que le caracteriza y que defiende en sus procesos asamblearios por encima de cualquier otra consideración, se encontrará con un otoño repleto de oportunidades para seguir diciendo que todo lo que se reclama no se ha solucionado y, tal como hemos visto a lo largo de este verano, los políticos han empeorado aún mas las cosas con el caso del PIRMI y las ayudas sociales a la vivienda.

De entrada tenemos una convocatoria en defensa del servicio sanitario para el 2 de septiembre con una marcha que acabará en una concentración delante del Departament de Sanitat.

Las movilizaciones que desde el propio movimiento ciudadano y vecinal se vayan acordando a favor de los servicios públicos universales y de calidad, tendrán el apoyo de nuestro sindicato y si los acontecimientos conducen a plantear la conveniencia de convocar una Huelga General, no tendremos ningún inconveniente en participar en el análisis de la conveniencia de la convocatoria.

La solución está en el reparto del trabajo y de la riqueza.

Agosto de 2011.

Confederació General del Treball de Catalunya (CGT).

Comitè Confederal – Secretariat Permanent.



Les retallades socials i laborals han assenyalat al poble treballador la necessitat de lluitar Comunicat del SPCC de la CGT de Catalunya

La exigència de democràcia directa i participativa, junt amb el crit tant sentit el últims mesos : «la crisi que la paguin els rics», s’emmarca en un llarg procés de lluites als últims anys.

Les lluites contra els EROs al sector industrial, lluites que van quedar aïllades a cada empresa i no van aconseguir aturar les reformes neoliberals dissenyades per tots els governs i patronals i el mes llastimós amb la connivència del sindicats institucionals.

El “Decretazo” del mes de maig del 2010 amb retallades salarials i socials als empleats i empleades de tots els serveis públics va tenir una resposta contundent amb la convocatòria d’una Vaga el mes de juny del 2010 que va significar la sortida al carrer de 80.000 treballadors i treballadores d’aquests sector a Barcelona.

El 29S 2010 una Vaga General a tot l’estat contra la Reforma Laboral va tenir ressò al sector industrial i als serveis, malgrat la criminalització del Conseller Saura.

El 27G del 2011 un altra vaga és va convocar al Principat, aquesta vegada de la ma del sindicalisme combatiu i els moviments socials de perfil anticapitalista per tal de manifestar el rebuig a la Reforma Laboral i de les Pensions signat per la CEOE, Zapatero, CCOO i UGT. Més de 9.000 persones ens varem manifestar per el centre de Barcelona.

El 14 de Març una gran manifestació mostrava el grau de malestar social contra les retallades en salut, es sumaven a les lluites de ensenyament en defensa de la escola pública de qualitat.

El 14 de Maig una manifestació encara més gran que l’anterior indicava el nivell de rebuig ciutadà a les polítiques neoliberals del govern de CiU. La mobilització continuava «in crescendo».

Des del mes d’abril i progressivament tots els sectors dependents de la gestió pública : administració, ensenyament i sanitat han estat reivindicant els seus drets i batallant per mantenir dignificat el servei a la població, serveis públics que els dirigents polítics en lloc de defendre’ls s’han proposat eliminar-los, intentant imposar el sentiment i pensament : “millor privatitzat” i per tant, donar a mans privades d’ells mateixos o dels seus amics, el negoci.

La mantinguda lluita del sector sanitari en aquests mesos d’estiu on les retallades en urgències i serveis bàsics han estat tant evidents, son l’exemple clar de com volen gestionar els serveis a la ciutadania derivats del impostos que paguem. És evident i queda clar que el Conseller de Sanitat Boi Ruiz, antic president de la patronal del sector privat, te clar com traslladar als seus amics de la patronal la gestió de la sanitat.

La ciutadania, que rebutja aquesta manera de fer, s’ha mobilitzat en contra d’aquestes mesures en un moviment, lliure, obert, autogestionari i d’acció directa en quant ha estat necessari, com per evitar desnonaments d’habitatges. Un moviment que per la defensa del drets i serveis públics que com ciutadans tenim, coincideix amb les reivindicacions que des del sindicalisme no claudicant i per tant combatiu, practiquem a la CGT.

El moviment ciutadà sorgit des del 15-M mantingut des del moviment veïnal que li dona suport, amb la llibertat d’acció que el caracteritzat i que defensa en el seus processos assemblearis per sobre de qualsevol altre consideració, es trobarà amb una tardor farcida d’oportunitats per seguir dient que tot allò que reclamaven encara no s’ha solucionat i, tal com hem vist al llarg d’aquest estiu, els polítics l’han anat fent cada cop més grossa com en el cas del PIRMI i els ajuts socials a les vivendes.

D’entrada ja tenim una primera convocatòria per defensar una vegada més el servei sanitari i per això s’ha convocat per el 2 de setembre una marxa que acabarà en concentració davant del Departament de Sanitat.

Les mobilitzacions que des del propi moviment ciutadà i veïnal es vagin acordant a favor dels serveis públics universals i de qualitat tindran el suport del nostre sindicat i si els esdeveniments porten a plantejar si convé la convocatòria d’una vaga general, a la CGT no tindrem cap inconvenient a participar en l’anàlisi de la convinença de convocar-la.

La solució està en el repartiment del treball i de la riquesa.

Agost de 2011.

Confederació General del Treball de Catalunya (CGT).

Comitè Confederal – Secretariat Permanent.


JPG - 1.2 ko


Fuente: SPCC CGT Catalunya